Tots estem d’acord a tenir cura de la comunitat educativa, més encara en el marc de l’actual sensibilitat eco-social arran de la pandèmia del COVID-19. Si bé l’atenció curosa, que en termes més clàssics podríem anomenar caritativa, és un vector transversal en diverses institucions educatives, aquesta podria dur a una mena d’acció terapèutica que, tot i ser necessària i recurrent en els Evangelis, reclou l’acció pastoral en l’àmbit sòcio-sanitari, perdent de vista el motor “com-passiu” que la posa en marxa.

D’aquí que el lema d’enguany per al curs 2021/22 proposat pel Departament de Pastoral en les seves accions sigui Activa la mirada CUR(i)OSA, atenent tant la mirada compassiva com també la invitació a l’obertura envers els altres i l’Altre. Per això en el logotip trobem la creu a mode de “punt en la i” o reflex de la pupil·la com una invitació a “mirar les coses com Jesús les mira” (Fp 2).

Valguin dues referències bíbliques a mode d’exemples. En l’Antic Testament, quan Moisès s’atansa a la bardissa ardent (Ex 3) es mou per una mena de “curiositat científica”: I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» (Ex 3,3); però aquesta aproximació curiosa a la bardissa no el porta a un major coneixement còsmic sinó que el condueix cap a on no voldria, a alliberar al seu poble a Egipte, que és el “cosmos”, l’ordre, del Misteri de Déu: Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. (Ex 3 9-10). Moisès entra en contacte amb Déu per la curiositat naturalista, i Déu el mena a la cura per aquells que Moisès ja havia deixat enrere. Aquesta vinculació entre la curiositat pròpia del coneixement humà i el seu lligam – inesperat i no-evident – amb els qui “han quedat enrere” pot ser una bona referència per a les escoles cristianes.

La segona referència que proposem a les escoles per treballar el lema d’enguany és el cas de Zaqueu (Lc 19,1-10). Aquí és la curiositat per poder veure “un tal Jesús” qui fa perdre la vergonya a un ser menystingut per la societat del moment, un recaptador d’impostos al servei de Roma, i el fa enfilar-se com un gat a un arbre. Com en el cas de Moisès, es pot dir que “la curiositat va matar el gat”, de manera que la trobada amb el Crist transformà Zaqueu en un home nou. Semblantment a la manera que Jesús “te la barra” d’autoconvidar-se a casa de Zaqueu, l’escola cristiana també pot fer-se present en les famílies que hi fan confiança per tal d’acollir-les i, en el seu acompanyament, convidar també a la conciliació amb l’entorn.

En definitiva, valgui el lema d’enguany per convidar les escoles cristianes a “mirar més enllà i més ençà” en el quefer d’una tasca educativa atenta i compromesa.